quarta setmana

La quarta setmana de classe hem fet el Tema 3 (la Revolució Industrial)

La Revolució Industrial s’inicia a Gran Bretanya (1760-1840) en canvi a l’Europa occidental a la segona meitat del segle XVIII, EUA i Japó la van començar més tard el s. XIX.

 La Revolució industrial consisteix en l’aplicació de la màquina en el procés productiu, on la principal conseqüència és un gran creixement de l’economia global.

Aquesta revolució és causada per un conjunt de circumstàncies adequades; les quals es trobaven el lloc i moment adequat, i la suma de totes elles provoquen la revolució industrial. ( Hi ha empreses que per estar el moment adequat i tenir una mica de sort poden triomfar)

Per exemple Gran Bretanya va desenvolupa una tecnologia punta sobretot amb la màquina de vapor, també va tenir innovacions al sector tèxtil, siderúrgic, de tabac...

Aquestes innovacions van tenir a efectes pràctics la implantació de societats industrials, amb una agricultura moderna, naixement del capitalisme industrial com a sistema econòmic que afavorirà a una mecanització de les fàbriques ja que es substituïen els petits tallers per producció en màquines, la creació del ferrocarril, entre molts altres.

Cal destacar que actualment les societats més desenvolupades es troben a la quarta fase de la revolució industrial. Per tant podríem estar parlant que la revolució industrial es continua.

tercera setmana

La tercera setmana de classe hem fet el Tema 2 (feudalisme tardà i capitalisme mercantil)

Aquesta etapa el feudalisme però sobretot l’església augmentarà el seu poder.

En aquesta època també succeeix un avançament cap a les societats capitalistes degut a que el el s. XV s’imposa el mercantilisme, gràcies a que la monarquia va augmentar el seu tamany i això fomentar l’intercanvi i el negoci (sobretot activitats del sector terciari).

En aquesta època també hi ha una expansió europea (on era més superior en tots els aspectes) cap a Àsia i Àfrica conquerint territoris i mercats.

El s. XV hi ha la caiguda de la ruta de la seda. Tot i així es busquen altres recursos com la expedició de Colon cap a l’Índia per occident, el que provoca el descobriment d’Amèrica i per tant un nou mercat. La expansió fou gràcies a les noves tecnologies com la brújula i el descobriment de nous metalls.
Un aspecte negatiu de les conquestes fou la continua baralla per adquirir la terra conquerida com per exemple la disputa que van tenir Portugal i Castella on va ser necessària la intervenció del papa per poder posar pau i marcar els territoris de cadascú.

Un altre aspecte negatiu fou les dures batalles i enfermatats i pobresa i creació d’esclaus als països conquerits.
Les noves conquestes van tenir efectes a la societat com l’entrada de moneda (plata) i la inflació.

Per acabar en els efectes esmentar que el s. XV es va aplicar el comerç triangular entre Europa, Amèrica i Àsia que provoca una revolució agrària que les seves conseqüències foren la introducció de nous productes i canvis organitzatius i tecnològics en la producció.

 

Segona setmana:

En la segona setmana hem aprés el model demogràfic antic (alta mortalitat i alta natalitat que provoca un creixement nul).

També varem tractar les teories de Robert Thomas Malthus ( principalment la teoria més coneguda la qual Malthus argumentava que la població augmentava geomètricament m’entres que els recursos ho fan aritmèticament). Personalment crec que actualment al món la fam no es un problema de superpoblació ni que sigui un dels mètodes preventius els quals es referia Malthus sinó que és més aviat un problema polític i geogràfic generat per tres factors: mala distribució de recursos, canvis climàtics i incompetència política.

A més m’agradaria fer la reflexió que actualment només hi ha un país (que jo en tingui constància) el qual estar controlant el creixement demogràfic a través de la llei, Xina. Malthus però no hi estaria d’acord ja que Xina controla el nombre de fills mitjançant l’estat amb una regulació que consisteix en posar límit de fills per família. Concretament a Xina si tens més d’un fill és penalitzat amb durs impostos i amb reduccions de privilegis.

Després comentarem les relacions feudals; En aquest punt vull destacar com un efecte de la naturalesa com la pesta negre va provocar una gran mortalitat i el moviment de la població mundial, és a dir, com un efecte no previsible pot fer canviar radicalment la manera de viure d’un espai geogràfic. En aquella època pels sobrevivents, que van ser pocs, va provocar una millora en el treball a la part d’Europa on les relacions feudals canviaren cap a millor tot i que el mateix fet a Àsia va provocar tot el contrari ja que es va aplicar duresa en el treball i fins i tot es va crear esclavitud. Amb aquest fet em vull referir que no tot es pot preveure que sempre en un negoci o aspecte de la vida es pot canviar completament per un fet que tu no controles i no pots controlar.

primera setmana

En la primera setmana introductòria a la assignatura em definit diferents indicadors econòmics com per exemple el IDH (que mostra el nivell de desenvolupament de un país aparti de l’esperança de vida del país, la ponderació de població escolaritzada en primària, secundaria i universitat, el  PIB (relació entre ingressos i km2) entre d’altres. Però el què cal destacar no és tan la formula dels indicadors sinó el què ens transmeten i quina informació en podem extreure de cada una d’elles, per exemple que el IDH (índex de desenvolupament humà) mostra el grau de desenvolupament d’un país a través d’unes normes concretes.

Aquet tipus d’indicadors anomenats anteriorment que sovint podem llegir en diaris o sentir al telenotícies o altres medis de comunicació em transmeten una frivolitat amb la qual el missatge final és el que prèviament ja sabies que hi han països amb diferent grau de riquesa, desenvolupament i nivells de vida… però què podem fer per combatre-ho? Què podem fer per què cada cop que llegeixi un indicador d’aquest tipus no em sorprengui sinó que tot el contrari pensi que potser no s'han elaborat amb tota la professionalitat correcte?

Benvinguts al blog d' Història Econòmica Mundial el qual edita Albert Mas

Aquest blog es crea perquè estudio a la universitat, m’explicaré millor; Estic fent primer curs d’ADE (administració i direcció d’empreses) a la UB (Universitat de Barcelona) i pensareu i què et porta això a crear un blog? Sorprenentment la professora de l’assignatura Història Econòmica Mundial creu convenientment utilitza el blog per resumir les explicacions fetes a classe i fer petites reflexions sobre el tema. Així doncs comencem aquesta aventura, en els pròxims dies ja modificaré més el blog (posar fotos, posar-lo al meu gust) i posar nous escrits.